Quan un concert va raonablement bé et recarrega d’energia per uns quants dies. És difícil d’explicar. Fer un concert comporta més feina de la que sovint sembla: portar les eines de treball amunt i avall, estar unes quantes hores abans al lloc per connectar-ho tot, fer proves de so, ara això no funciona i cal trobar solucions d’urgència, ara et trobes amb un imprevist… A quina hora és el concert? Buf, només falta mitja hora i encara no està tot provat! En fi, creuem els dits i esperar que tot surti bé. Valen la pena tots aquests nervis i aquests esforços? I la resposta sempre acaba sent: sí, i tant!
Comencen a entrar amics i coneguts, alguns és la primera vegada que et veuen en directe. Els agradarà? En la música, tu fas allò en què creus, però sobretot allò que et surt i allò que bonament saps fer. Si connecta amb la gent, fantàstic! Si no connecta, què hi farem? Però encara que sigui el segon cas, sapigueu que és un “gustazo” quan una cançó que has compost tot sol amb la guitarra en la intimitat de la teva habitació va prenent forma gràcies als teus companys de viatge i finalment aquesta es presenta dalt d’un escenari. És una energia màgica, que ve de no se sap on, de cop i volta et sents com un petit creador: una “cosa” que no existia, que no era enlloc, passa a existir, se’n diu cançó, té una vida d’uns 3 minuts, no saps d’on ha vingut ni si només t’agradarà a tu, però ja està entre nosaltres, patrimoni immaterial del grup que vol compartir amb tots aquells que ens vulguin venir a escoltar.
Ahir, a l’Arcàdia Cafè Cultural de Mataró, vam veure néixer una altra filleta nostra, que l’hem batejat com a ‘Perdut’. Potser li falten encara alguns retocs, però ja se sap que les criatures quan neixen de vegades són molt lletges, i ja es van arreglant amb el pas dels mesos. Però la vam vibrar i ens va omplir de vitalitat. Bé, de fet com tot el concert. Poc més d’una hora que vam començar amb ‘5 de desembre’, i que vam acabar amb ‘Generació ID’, però que va tenir un bis, un regal per al responsable de l’Arcàdia, en Gustavo, ja que vam recuperar un tema que feia mesos que no tocàvem i que a ell li encanta, ‘Je veux’, de la cantant ZAZ.
Avui, el dia després, ens hem llevat, doncs, amb les piles carregades. Amb ganes de viure intensament malgrat aquest món ple de “corruptes, polítics xoriços i bancs”. Mentre alguns només tenen ulls per a la pasta, d’altres seguim creient en les utopies, i en les coses que ens fan vibrar. Com per exemple la música.
Mai ens hauríem pensat que es podria sortir satisfet d’un concert que ja comences amb mal peu, col·locant la celleta un trast més enllà del què corresponia, o quan més endavant se’t peta una corda a mitja cançó, o quan el baixista que havia de debutar amb el grup es trenca el braç dos dies abans! Però la veritat és que sí, que vam sortir ben satisfets del concert que vam fer a La Bàscula el vespre del dijous 22 de maig, i els motius són molt senzills: quan una sala està mínimament preparada amb material tècnic adequat per fer-hi concerts en directe, quan hi ha un joc de llums senzill però efectiu, quan el tècnic de so està pel que ha d’estar i s’hi involucra des del primer moment, quan hi ha certa recepció per part del públic, tot flueix, tot rutlla, i els petits entrebancs es converteixen en anècdotes que provoquen el somriure més que l’enfadament. Continua llegint 
Intent Desmuntat 